Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Le Blog de Cristau de Hauguernes
17 juillet 2023

Lo tornar de las auringlas (cronica Radio País)

 

 

Lo tornar de las auringlas

 

Fotò : Dion Art

 

Adishatz,

Per aver tan sovent lo nas e l'arrea clinats sus la tasca los nostes davancèrs qu'èran observators deus sensius de l'anar deu monde dab l'esperit au caputh de la lenga. Que'us èra dat de putzar au bufet plen de l'experiéncia imatges concrèts tà tirar de cap tà las perpensadas mei abstrèitas, senon metafisicas. E que i saupicavan, se lo cas ei, ua suplida de poèsia d'autan mei tresviranta qui la s'avèn hargada en tirant camin.

Tanben ne'us avè pas escapat la bona santat e la perenitat d'ua bòrda e d'un parçan que's podèn mesurar a la frequentacion de las colonias d'auringlas devath deus tèits. E los auringlons que's hasón lèu la metafòra deus chins vaduts a la bòrda.

Aqueth parallèle que's revela d'autan mei convienent qui dab la crisi deu monde rurau e la despresa agricòla la partença deus joens (especiaument la deus successors) que s'avienó quasi tostemps dab la desaparida deus passerons e de las auringlas, au gran degrèu deus mens ajòus.

Totun, çò qui los mens ajòus, e tots los ancians, ara defuntats qui'm coneishoi, ne sabèn pas, qu'ei qu'ua part mendreta de las auringlas, a l'exemple deus saumons, que s'estiman mei non pas seguir las arrecas e que's prenen la libertat d'anar hregar on las agrada. Çò qui explica perqué, a còps, nids qui credèn desanats a tot jamei e tornan servir un beròi dia de prima...

 

Qu'eram a las darrèras deu mes d'abriu, un dissabte embrumit e plavosquejós. E jo qu'èri d'umor e de quant mei escuranhosa au par deu temps. La tempora de las maurilhas qui s'acabava qu'èra estada de las mei praubas e, sordeish que tot, un detzenat de dias hasè, que se m'avèn desruit lo sol pè d'un genre d'orquidèa hera riala qui'm coneishèvi au parçan de Salias e de Sauvatèrra. Aquera planta, que l'aví descobèrta au mes de junh de 2021, a tres cent mètres de casa, suu camin de randonejada qui baisha tà Salias e despuish que m'i hasèvi a la virar dab d'autan mei de suenh qu'en mei de la soa rialetat, que'm calè gueitar la florida tà conèisher l'espècia. Qu'aví installat un dispositiu de senhalizacion dab tiras de bambo e ribans de chantièr, tà esvitar los dalhaires deu camin que la copèssen o que quauque inocent l'esglaishèsse. Mantun còps las meas installacions qu'èran estadas desruidas e getadas au peridèr contra lo camin. Mes l'orquidèa qu'èra sauva e segura. Aqueste còp totun, que hó mei grèu, non solament qu'avèn destrusit la caujòla hèita dab bambos e triscats qui aví emplaçada abans l'ivèrn, dab planchòts d'explic, mes enqüèra qu'avèn pètrolhat, darrigat, tot çò qui alurava èrba ad aqueth endret, com tà miélher s'assegurar l'orquidèa n'i suberviscore pas... Aquera hèita que'm maucorè au pregon. E despuish qu'arretorcèvi en me demandant qui deu protector o de la protegida èra la cibla màger d'aquera profanacion. Shens desbrombar que i ei a noste ua ecolòfobia vriulenta e qui's manifesta quasi tostemps a l'amagat...

Au sortit de taula, la vaishèra hèita, qu'èri de cap a'm har colar lo cafè quan avisèi ua autò grisa davant deu portalat. Duas gojatas joenas qu'èran baishadas e qu'espiavan se i èran arrés per l'ostau. La purmèra qu'èra ua bruneta prendiva e deu pèu brac, e la dusau, qu'avoi ua enluminacion en la descarant... Lo dimèrç davantejant, au-darrèr d'ua amassada deu Topin de Lenga en Sauvatèrra, qu'avèvi assistit a ua conferéncia sus la Securitat sociau alimentària, tèma qui m'interessava plan. Conferéncia a l'airejada, dab sonqu'un micrò, e nat tablèu numeric ni retroprojector tad esbaubiar l'assisténcia e servì'u banalèras en tot hà'u desbrombar la sequèra intellectuau d'un sarròt de conferencièrs de uei. E ad aqueth parat, au demiei de la tropa de joens qui s'i hasèn, que l'avèvi destriada com miaire de las debatudas permor de la soa eloquéncia, mes sustot permor que's devinava que mestrejava hòrt plan aqueths subjèctes. En tornant me'n tà casa que'm pensèi qu'avèn totun sòrta los de Sauvatèrra de's véder arribar recrutas d'aqueth escantilh...

En las anant de cap que notèi qu'avèn un beròi sacotet de pastas de frutas dab un assaber estacat au cordon. Qu'èran las meas navèras vesias, miei dotzena de joens, un gojat e cinc gojatas, qui s'avèn crompat amassa la bòrda Prat. La màger part qu'avèn seguit las escòlas d'agronomia e qu'arribavan a noste dab un beròi projècte de legumatge, de valorizacion environamentau de l'endret mes tanben d'animacion culturau dab conferéncias, encontres, ... Qu'anavan de pòrta en pòrta entà presentà's e convidar los vesins a la penuda deu cremalh.

Qu'avièm drin de devis e autanlèu aquèras prumerias avienentas qu'acacèn lo brum d'aqueras setmanas mornarosas. Aqueras gojatas que m'encantavan, l'idea, lo pensar. Que m'i coneishèvi, e au perhons, shens ac díser, déjà qu'èri decidit a har tot çò qui podori, com vesin, tà que s'i escadossen.

A quauques dias d'aquiu que podèn véder ua bèra boèita de las letras vernissada davant de la bòrda dab los shèis noms beròi mèrcats de negre. E l'aute dissabte que i estó quasi tota la vesiau tà la penuda deu cremalh devath deu gran hangar de tola ondulada qui hasè de costèr a la sot e qui s'espiava a las tèrras e au Bascoat tanhent.

Se tots èran vienuts per cortesia e benvolença, pertocats per l'envit, ençò de l'un o de l'aute, a mieja votz, déjà que notavi questions per çò de l'escaduda e de la perenitat deu prètzhèit deus nostes auringlons. Legitimats peu viscut de galerian deus ancians paisans e paisanòts nostes au plen de la despresa agricòla. Mes tanben mustra deu desrontisme embohat per la mossuralha deu sindicat màger de la profession qui s'i hasè mei que tot a prescríver tractaments palliatius sordeish que lo mau aus aderents en tot condemnar per avança e escanar a la bequiada tota idea navera, sustot se miaçava los sons interés e las soas abitudassas. E jo, tot còp, que hasí : "Que non ! Qu'èi drin devisat dab eths, que's compren lèu qu'an hèit estudis tà tot aquò, ne son pas Babacools, la loa idea qu'ei suberbèra, un còp d'escadença entau bordalat e que s'i van escàder, sustot que viven en simbiòsi dab autes collectius e associacions de joens deu parçan. E nosauts qu'averem meilèu a ajudà'us, com vesins."

Vertat qu'èra, lo projècte qu'èra beròi encordilhat e n'èra pas lo hèit d'un gropet de joens escauhats e isolats. Au briu de la hèsta qui's perlonguè dinc a tala òra de la nuèit, enter dus aires de tecno endemoniada, d'electro, de rock o de ska, que se m'aparí un monde deu potenciau desconeishut, hèit d'enterajuda, ont s'auburava ua ensajada timidòta de desmonedizar los vívers per la promocion deu còp de man, deus escambis de servicis o de produsits, mes tanben l'encetada d'un navèth modèle sociau dab per exemple la participacion "libra" qui permet a cadun de pagar en foncion de la mestior e deu grat de satisfaccion. Com at comprenori lèu lo hòrt d'aqueras navèras generacions qu'èra de saber conjugar las ideas e lo saber har de cadun tà aviar ua dinamica gropau e afavorir l'escaduda de tot projècte. Atau, qu'èra un amic deus òstes qui horniva la cervesa, de casa hèita. Çò qui'u dava de's har conèisher la produccion, qui s'at valè, au monde. E, tà ajudar a passar las tensions e los trebucs, inerents a l'anar de tot grop, ua amiga, gojata doça e hera sancpausat qui sortiva d'atacar la trentea, haut diplomada en psicologia, que velhava. D'ua cèrta faiçon qu'èran las vielhas solidaritats campestraus estruçadas per decenias de mecanizacion e d'individualisme qui arrevitavan dab ua lutz navèra e devath la premuda, estosse insabuda, d'ua logica sociau mei adaptativa. Com la mèu au caven las problematicas environamentaus e sociaus qu'èran au còr de las pensadas e de las hèitas de cadun. Sonque estossen lo prètzhèit d'ua accion comuna seguida d'ua hèstòta taus ajudants e organizators, a l'exemple de las pelèras e de las batèras d'un còp èra.

A fin e a mesura qui avançavi dens la coneishença deus envitats, que m'avisavi que i èra tot un hialat d'auringlons qui èra a gahar pè, shensqu'a noste, e çò qui m'estrambordava mei qu'èra que's portavan los gèrmis deu monde navèth, tan talament prometut e jamei entinoat, devath de las alas. E despuish aquera experiéncia esgaudenta, que m'expliqui miélher çò qui varauleja a l'aire deu país quauques temps hè. Un part mendreta mes creishenta e de compte har de la joentut n'a pas demorat mei enlà l'autorizacion deu poder e n'espèra pas mei un miracle a las eleccions tà aviar los cambiaments de víver, estossen criticaders e perfectibles, indispensables au son véder, a la sauvaguarda de çò qui demora de viu sus Tèrra e qui comença per ua societat deus òmis apatzada apuish arremetuda dab la natura...

Ne s'i cau pas abusar, e los miaires ne s'i abusan pas, per legitima que sia la malícia au-darrèr de l'execucion de Nahel, çò qui apareish quauques dias hè peus "quartièrs" n'ei pas ua susmauta qui questiona e miaça l'ordi sociau "gran borgés" de la societat francesa e occidentau. La màger part deus joens qui fòrçan las devantaladas deus magasins e de las botigas de luxe tà desvalisar n'an pas nada idea de cambiar l'anar deu monde, que vòlen just la nosta societat patologica de consomacion, qui'us tien de contunh en deleret per ua matracada publicitària, que'us autreje mei de plaça e de mestior. Taus com son, que pausan un problèma d'ordi securitari a las autoritats, en tot permetè'us de har en davant politicas tostemps mei autoritàrias, hicantas e liberticidas au nom de la nosta securitat. E de justificar la recruta de policièrs e de gendarmas per carretadas... Qui seràn màgerment emplegats tà descoratjar los moviments de contestacion de totas las contra-refòrmas sociaus decididas peus quites recrutaires... Quan aqueths ciutadans, màgerment joens, qui començan de's quitar ua situacion a la vila tà víver mei simplament au campèstre, e mei que tot aqueths estudiants frèsc-diplomats de las escòlas mei prestigiosas, a l'exemple de la promocion d'AgroParis Tech de 2022, qui s'estiman mei virar l'esquia a ua carrièra envejabla tà entinoar projèctes en acòrd dab la loa consciéncia e las loas ideas, en espravant vívers e sistèmas economics hòra deus cerquits tradicionaus, que poderén, e s'i escadossen, hà's seguir mei anar mei de monde a la loa revolucion pacifica. E aquò, solide, los poderós qu'at voleràn a tot hòrt empaishar.

E ne cau pas cercar mei luenh perqué, quauques mes hè, un sarròt de moviments de defensa de l'environament e son vriulament maumiats per policièrs e gendarmas, perqué los militants ecologistes e son tratats de terroristes peu poder e per uns mediàs de gran escot e perqué lo collectiu Les Soulèvement de la Terre ei estat avalit. Per l'entremetuda de las soas mariolinas deus palais, la plotocracia qu'a cridat la guèrra a la sola dralha ideologica qui sembla en capacitat de cahurar los fondaments deu son poder, e shens barrejar ua gota de sanc. Ua vertadèra luta a mort que s'avia enter los dominants qui s'i hèn a peracabar la domesticacion deus individus, tà díser realizar la dependéncia totau de cadun a un sistèma, e aquera part creishenta de la populacion e de la joentut qui ne vòu pas créder e seguir lo briu, sustot qui'u sembla contrari aus interés vitaus deus umans e de la biodiversitat, e qui cèrca sus la caplacèra e au-delà, a l'exemple deus mens auringlons, navèths vívers, virats deu capitalisme, mei que tot financièr, e de las soas passions morbidas (acumulacion, consomacion, gaudença materiau, ...) Lo combat que serà d'autant mei mauaisit qui los purmèrs son en fòrça mes que soi segur l'aviéner deu monde libre e abitable que tien hera a l'escaduda deus seconds, en França, au mei lèu...

Dinc a la rentrada, guardatz-ve de tot mau !

Publicité
Publicité
Commentaires
Publicité
Derniers commentaires
Le Blog de Cristau de Hauguernes
  • L'envie de partager avec vous autour de mes passions et centres d'intérêts, l'écriture, la nature (botanique, mycologie, climatologie), la photographie, mais aussi sur la politique et tout autre sujet de société sont les principales raisons de ce blog.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Newsletter
Visiteurs
Depuis la création 488 841
Pages
Archives
Publicité