La galèrna deu 7 de Junh de 1987
La galèrna deu 7 de junh de 1987
Aqueth dimenge de Pentacòsta tot qu'aperava a la despreocupacion e a l'airejada. Devath deu cèu linde un eishaurei que bailinava los camps dalhaders. E peu purmèr còp au sortit d'ua prima malacorasa la calor que hestejava l'aviada de l'estiu meteorologic. Tant per tant se l'Alain Gillot-Pétré avè anonçat los purmèrs auratges tà nueit cadenta.
Tanben, las plajas que hasèn lo plen e a Pau los ahuecats que's sarravan peu quartièr de la gara entau gran Premi automobile. Dab lo Geròni, un amic despuish mainat, que l'aví gahada tà la pèsca au Molin de Labor.
Un bon pausòt que ns'i hasom, eth sus un sablar, jo, sus un pont de pèiras. Quan, las 4 deu vrèspe beròi passadas, un sentit mauplasent se m'apoderé. Com l'aurei s'èra ataisat la temperatura que pujava hòrt. En uelhant au men companh que comprenoi qu'eram secutats peu medish malaise.
A un moment dat que'm juntè, e qu'avienom quauquarren d'anormau que varaulava a l'aire e que'ns calè avisar. Qu'èra de cap a tornar suu sablar quan l'espiar se'm virè de cap tà Baiona au delà deus cassiars. Au darrèr deu brancar hornit, au pè deu cèu, ua ligueta negra com la cauhapança. Jamei n'avèvi vist causa pariera, qu'alurava un ridèu esvarjable, shens que s'i destrièsse nat crum au dehens o en suspart.
Que l'amuishèi aquò e lèu que gahèm lo camin de casa. Ua camada de 25 minutas que'ns en desseparava... Ne sabom pas arribà'i a temps. Just quan apressàvam lo som de la còsta de Labor, aquera massa tenebrosa, a qui los arrais deu só e davan rebats ambrencs au davant, que s'avè engolit la planada de Sent Pelai a Bidàishen e los uelhs que'ns picotavan.
Passada la horquejada de Mailhòs qu'estó apocaliptic. Ua brossida esglasianta que ns'aperè l'espiar tà Minà ont vedom los arbos a clinà's com dominòs. En mensh de cinc secondas qu'estom gahats. En un fracatge tarrible, brancas e troncas que's copavan net e que volavan uns detzenats de mètres purmèr de tocar tèrra. Las tiraderas trencadas de cada part deus pilònes qu'aluravan monhòcs aplaudents.
Quan passat Prat qu'estó sordeish, que'ns calè avançar a vent-contra tà ganhar lo honset de Hauguèrnes. Abendat per las espandidas qui pujan deu Gave, Eole que ns'acalhavava. Amonhocat, clinat en davant, que caminavi a gran penas.
Per astre qu'avoi la preséncia de uelhar au Geròni qui'm seguiva. Mei gran, mei flinguet d'asta, lo vent qu'èra de cap a'u destornar. Tornat au son dret que l'agrapèi la manga. Atau que passèm lo corredèr de Heurtebise.
Au honset noste ua autò que's jumpava. Permor de las bohadas l'ajòu deu companh ne la sabó pas mei miar e qu'acabè lo camin a pè.
A Haut-Bernés qu'estoi increpat d'imprudéncia, tot a devisar deus ahars e deus aharòts los grans ne s'èran pas avisats de la rapiditat deu fenomèn. En mieja òra la ventòla qu'avè viatjat de Baïona a Pau on uas tribunas deu Gran Premi e miaçavan de càder au canau de la gara. Qu'enregistrèn bohadas dinc a 150 km/ò en Gasconha. Que comptèn 5 morts e uns larèrs que demorèn mantun dias shens electricitat ni telefòne.
De tot aquò que i averà lèu quaranta ans. En 1987 las mediàs e lo monde que parlèn màgerment de ventolada o de "mini-tornada" tad caracterizar l'eveniment deu 7 de junh. Dab las coneishenças de uei que sabem qu'èra ua Galèrna : tèrmi generic designant un vent de Nòrd-Oest hred qui boha en mantua regions d'Euròpa. Sonque la Galèrna gascona que's revèla e de quant mei sobta e dangerosa. Permor l'amontanhada pirineo-cantabrica au sud que destorba la circulacion generau de l'atmosfèra : que trava los vents continentaus (aurei e vent de Castanha) au davant e qu'abriva lo vent de la mar en l'acanalant a fin e a mesura qui lo front passa lo Gòlfe. Lo flaquèr deus vents continentaus qu'afavoreish ua pujada hòrta de las temperaturas e que's crea un bèth diferenciau dab l'aire deu Gòlfe demorat mei fresc. Dab l'apressada deu front los crums de periclada qui s'apitan en shucant l'aire caud que pòden cauçar lo mau en creant ua depression termica suu continent e a un moment dat, l'equilibri de l'atmosfèra qui's ten mei anar mei que s'arromp e tot l'aire "hred" contienut sus la mar que s'aborreish tà comblar lo vueit.
Las Galèrnas que pòden aparir en tota sason mes qu'ei en estiu, de mai a octobre, qui son lo mei de crànher. Se l'eveniment de 1987 e demora d'ua intensitat inegalada despuish, lo fenomèn qu'ei estudiat per uns climatologistas permor non solament qu'ei tostemps hèra de mau anticipar mes enqüèra, dens lo contèxte de l'arrecauhament climatic tota avançada de la sciéncia en aqueth maine que's pòt revelar d'interés vitau. Que tornarèi parlar en un article d'aqueth fenomèn de climatologia locau qui ne's limita pas briga a ua ventolada permor d'aver consequéncias tròp sovent sosestimadas o desconeishudas suu temps sensiu oest-gascon.
Adishatz