
Lo ser qu'estirava las ompras per la montanhada. Que baishavi un camin au perhons d'Issauç, lo cap que se'm virava de tots los paisatges traucats, deus cants deus ausèths, deus èsters encontrats e de totas las aulors qui aví flairadas peus candaus.
Just quan n'anavi au long deus Arrigaus, un crit planhiu que'm tirè deu saunei.- Que serà ua murgueta, ce'm pensèi, e déjà que passavi lo camin...
Mes lo crit que's hasó mei hòrt e aperaire. Que m'estèi e que'm hasoi a lutzerar lo cant deu sendèr....
[Lire la suite]