Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Le Blog de Cristau de Hauguernes
9 décembre 2012

La legenda deu hau 47...

   

Qu'èra per l'autonada de 1556. En un bordalat estremviat deu vilatge d'Ardiòs, Pèir de Candalòt que's hasè anar un endretòt on las tirava totas dab las soas paucas cardinas, lo son drin de poralha e los sons cambotets entà har víver la molhèr e las quate hilhas hens ua bòrda miei desanada. Un vrèspe, qu'avó l'idea de campolejar au tropet de bèstias qui acabavan las estivadas en la seuva d'Issauç.

Quan avó hèit, lo noste òmi que devarè los candaus de Barlanha peu Cornau. Au desboc de l'arrec de Comassa, bocafina e lecapadena, que'u gahè la tintèina d'esbohilhar drin en suspart de Cagotàs uns cèths s'avèn possat.

Lo vent de la montanha que s'atraçava las purmèras huelhas dauradas e que hasè córrer andadas de heuç qui's miralhavan au sorelh d'octobre suu front de Guilherç. A plasers, Pèir de Candalòt que's hasèva tà hens de la seuva, uelhs escarrabelhats, los cinc sens a l'argueit. Dab aqueth gesto segur deu cepassèr qui l'aconsia au florettista, en un clinhet que'vs partvirava un pialòt de huelhas susmavut per ua bohoèra o un buscalhat miei desterrat per la hura de quauque sanglar.

Au cap d'un pausòt, per l'enterlaç deus avets, deus troncs e deus arrams, ua cracada difusa que l'arribè. Emparat suu baston e hant aurelhas, Pèir de Candalòt que virè los uelhs deu costat qui pujava lo brut. Quan estó mei hòrt que sabó un traç d'òmi. "Quauque vesin que's cèrca la moleta, ce's pensè." Issauç qu'èra pro larga bissè entà que lo monde non-se i horèssen, shens dar-se'n mei que's gahè tornar a cercar.

Pr'aquò, au cutornat d'un arròc, l'auburi d'un vielhòt que l'aparí. Vestit de perrecalhas, arrossegant l'esclòp, que s'atraçava en tirant penas, arrapat au baston d'averanhèr.

Entant qui lo vielh e'u vienè de cap, Pèir de Candalòt, alobatat, que'u descarava shens mautar. Qu'avè un cap de pèu candoliu com la nèu de las somatèras e ua barba longa, longa, com lo Gave d'Ansabèra quan sauta a Lascun. Prim de heitura, los uelhs que'u s'éran blus com lo cèu de setème au vent balaguèr e los dits apicoats a la mòda deus òmis sauvatges e deu herum.

- Òmi ! ce hasó lo vielh d'ua votz arrauca, se't sobraré drin d'aiga tà un vielhòt per caritat ?

Shens hà's pregar, Pèir de Candalòt que's gahè lo cujon qui avè au sautacòrn e que l'auherí lo pauc d'aiga qui'u demorava. Lo vielh que horrupè per manièras e que reprenó :

- Mic ! Shens har faiçons que m'as deishat lo horrup d'aiga qui avès au cujon, ara que't darèi las tornas au centuple. Que soi vielh, hèra vielh, tan talament vielh qui'm coneishi cada pèira, cada arbo, cada clòt, qui sabi tots los viòts e dinc aus mendrets tesaurs de la montanha. Aqueste matin, que baishavi d'Azuns quan vedoi ua nevassada a caperar la cabana de Camplong. Atau ce m'avè dit lo pair quan èri chin : "quan vejas ua nevassada a caperar Camplong en baishant d'Azuns, que't sobrarà sonqu'un dia entà plegar." Au ser que serèi mort e que voloi hidar las claus deu men hèit au qui miélher s'at vau. E que seràs tu l'eretèr. Entà Nadau a punta d'auba, que deisharàs a la hemna e a las hilhas en la bòrda desanada de Candalòt e que la gaharàs tà la seuva deus brums. Que nevarà espés, los dits que se't torraràn au hred mordent, la ceserilha que't flingarà las maishèras, mes las toas camas arsecosas que't portaràn tà hens de Labais ennevat. Au som d'un garrapet a man dreta, que i serà un pitèr suu cant deu camin. A quauquas encamadas d'aquiu, sus la pèth d'un hau, que legeràs 47 en chifras de sanc. 47, qu'ei lo numerò qui los òmis e balharàn lèu a las tèrras on vadoi, mila ans a manca un dia. La memòria d'Issauç e tot lo saber presiu deus mens davancèrs que s'asseman en aqueth hau dia per dia. Que pausaràs aqueth medalhon sus las chifras de sanc en sovièr de jo. Autanlèu, un get de lutz que't traucarà, aparant-te tota la memòria e tot lo saber presiu d'Issauç e de hiu que t'ensenharà la soa jòia, un flòc d'avets qui la nèu non capèra pas jamei e on los cèths abondan a contunhar, virats deu tòr... Tot còp qui n'ajas hrèita, que't vieneràs cuélher uns punherats d'aquera tèrra negra, d'aquera tèrramair on tot pren e tot lheva mei hòrt e d'aviada e que'us t'esmiutaràs suus prats, suus camps ensemenats e dinc a la bòrda de las vacas. Atau, mei non coneisheràs la hamièra, e la hemna, las hilhas e l'endretòt que's viraràn de la hreita, dinc au matin qui vejas ua nevassada a caperar Camplong en baishant d'Azuns...

Pèir de Candalòt qu'encarava au vielhòt, esbatohit. Qu'averé volut devisà'u per cortesia mes nat hiu de votz non traucava l'esmav qui l'embrumiva las pensadas. Tots dus que s'espièn, esmudits. De la fin, lo vielh òmi que's hasó endavant, que pausè la soa man frèma e randada sus l'espatla de l'eretèr, un pausòt, e que prenó conjat.

- Adiu, ce'u hasó, en s'arrevirant.

Candalòt que s'estè bèra pausa, emparat suu baston, shens saber quità'u deus uelhs, entant qui l'auburi e s'amortosiva dens lo brolh deus troncs e deus arrams...

Entà Nadau a punta d'auba, lo cap-maisoèr de Candalòt que deishè a la hemna e a las hilhas en la bòrda desanada e que la gahè tà la seuva deus brums dab hens la biaça, lo medalhon deu vielhòt. Que nevava espès, los dits que'u se torravan au hred mordent e la ceserilha que'u flingava las maishèras, mes las soas camas arsecosas que'u portavan tà hens de Labais ennevat. Au som d'un garrapet a man dreta, que i èra un pitèr suu cant deu camin. A quauquas encamadas d'aquiu, sus la pèth d'un hau, que i èra escriut 47 en chifras de sanc. Candalòt que i pausè lo medalhon en sovièr deu vielh òmi. Autanlèu un get de lutz que'u trauquè, en l'aparant tota la memòria e tot lo saber presiu d'Issauç e l'ensenhant de hiu la soa jòia, un flòc d'avets qui la nèu jamei ne capèra, on los cèths abondan a contunhar, virats deu tòr, en aquera tèrra negra, aquera tèrramair on tot pren e tot lheva mei hòrt e d'aviada. Suu truc de mieidia, au tornat a casa, aquera biaça plea de cèths que transcendí lo repéish de Nadau. D'aqueth dia enlà tot còp qui n'avó hrèita, que's vienó cuélher uns punherats d'aquera tèrra negra, d'aquera tèrramair on tot pren e tot lheva mei hòrt e d'aviada, e que'us s'esmiussè suus prats, suus camps ensemenats e dinc en la bòrda de las vacas. E tot que gahava, tot que lusiva, tot que pravava mei espés e de pos. Atau Candalòt que's virè de la hamièra a tot jamei e bèra pausa que i viscón urós...

Publicité
Publicité
Commentaires
Publicité
Derniers commentaires
Le Blog de Cristau de Hauguernes
  • L'envie de partager avec vous autour de mes passions et centres d'intérêts, l'écriture, la nature (botanique, mycologie, climatologie), la photographie, mais aussi sur la politique et tout autre sujet de société sont les principales raisons de ce blog.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Newsletter
Visiteurs
Depuis la création 484 078
Pages
Archives
Publicité